dilluns, 21 de febrer del 2011

Dimarts 25 de gener - El partit dels No fumadors

Navegant per la xarxa buscant mètodes que em diguessin què podria fer ara que no fumo, coses del tipus, beu sucs, fes salts, passeja o menja't les ungles, he trobat un foro al·lucinant. És una gent que es diu el Partit dels No fumadors o alguna cosa semblant. Aquesta gent s'ha dedicat, fins el dia 31 de desembre del 2010 a anar pel món amb una cinta mètrica i medint locals, ja que si no complien uns metres de no sé què, i havia gent fumant, denúncia al canto. Ara, com ha canviat la llei es dediquen a denúnciar nada más y nada menos que les terrasses dels bars que contaminen l'aire del vianants que passen pel davant, us ho juro. Francament, si havia un bar amb fumadors, jo no sé perquè no es limitaven a anar a un altre lloc, ja que hi ha molts llocs on no es podia fumar. Jo vaig estar a una festa dijous al vespre on tothom fumava excepte dues persones més, i tampoc crec que ningú es posés malalt per estar unes hores amb fum, amb les coses que hi ha pel món i ens contaminen. Comprenc que pot ser molest, a mi encara no em fa res sentir la olor de tabac quan algú fuma, sí que una mica més la olor del tabac fred. Però hem de ser caritatius amb els pobres mortals enganxats a la nicotina...

Avui ha anat millor en general que ahir, empitjorant a la tarda, moment en el que curiosament em ventilo i faig més coses, parlo amb amigues, etc. He tornat a menjar una mica més del compte i amb aquest fred no tinc c de sortir de casa amb el xandall i les meves bambes noves. Al migdia em fa mooolta mandra, o sigui que em posaré com una vacona i aniré rodolant pel carrer. Bé, així podré seguir escrivint la meva vida; la Patri deixa de fumar; la Patri deixa de menjar... ahir vaig trencar un botó de la caçadora quan em pujava a la moto, espero que fós perquè tenia el fil fluix, no perquè hagi augmentat de volum en una setmana i mitja.

dilluns 24 de gener - Fataaaaaal

Ostiiiiiii avui, qué difíciiiilll, jo crec que porto els pitjors tres dies i això no millora, ESTIC COM UNA MOTO, i ara sí que haig de fer un esforç brutal per no fumar-me un dels cigarros que ha deixat el Xavi tirat al rebedor. Com podeu veure, s'enrotlla el colega! Em tremolen les mans i no puc calcular si em donen bé els canvis a la botiga. Estic fatal. Però, es pot saber quan em durarà això? Quan deixaré de pensar en fumar? quan deixaré de tenir aquesta opressió d'angoixa? Cap ex-fumador em contesta, alguns et diuen, dies, altres 6 o 7 mesos (!!!), setmanes... em tremolen les mans i em fan mal les cervicals, quasi que vagi al metge, que em dongui alguna coseta que em dongui una alegria i m'animi.

Temes varis: Acabo de rerbre el quitómetro, ja us informaré quan investigui de què va el tema.

Ex-fumadors: la meva mare fumava Lola, un paquet que tenia un o varis girasols de packaging. Algú s'enrecorda? Ara puc confessar que la Elen i jo havien mangat algun que altre paquet por ahí, i alguna vegada haviem trobat paquets de mentida que suposo que vindríen de l'estanc. Ho he somiat?

Haig de parlar de les malalties que em provoca deixar de fumar, però ara estic massa nerviosa.

Li he dit a la del colmado que estava deixant de fumar i que estava molt nerviosa. Ella m'ha explicat que va deixar-ho fa deu anys i amb cara de pena m'ha dit que fa uns mesos va anar amb uns amics, es fa fumar un piti i que s'ha tornat a enganxar. PER L'AMOR DE DEEEEEUUUU això és fataaaaaal! Ella m'ha dit que sempre sempre sempre estava pensant amb el tabac, jo de poc em suicido enmig del local, com pot ser això?

Diumenge 23 de gener - la curiositat de les addiccions

Em surten seguidors de sota les pedres i jo que m'alegro. Bé, podeu posar alguna coseta, eh!

A lo mío. Ja us vaig avançar que dijous a la nit vaig sortir a una festa privada que es feia a un bar, on tothom va començar a fumar com bojos, i jo, malgrat les ganes i la beguda no en vaig provar ni un. El Xavi em va dir, és la prova de foc, però jo no ho tinc tant clar. Va ser relativament fàcil. Aguantar. Com em va dir el meu pare, un ex-fumador, es tracta d'esperar un moment, aguantar uns segons, aixecar-te, donar una volta, posar-te les mans a la butxaca i dir-te a tu mateix. És un segon, uns minuts, passarà, i sí, al final passa. Però això de l'adicció té la seva vessant curiosa. Per exemple, ahir dissabte va ser fatal, després de tants dies quan semblava que tot passava, i que cada cop era més fàcil, doncs ahir vaig estar tot el sant dia amb ansietat, buff. I no tinc cap explicació. I el més curiós és que estava a un lloc tancat, on estava prohibit fumar i on m'hagués sigut difícil anar a fumar. I estava rodejada de no fumadors, i jo morta de ganes... va passar, com ja sabia que passaria, però què complicat.

Dic que són curioses les addiccions perquè algú em diu que es passaven el mono de la cigarreta al vespres menjant xocolata, i a mi no és el cigarret probable que més em costa de superar. Llegint, posant-me música, navegant per Internet se'm passa ràpid. Em costen els cigarros més improbables, per exemple, el primer del matí que jo solia fer tard, a mig matí si el feia. El de les 12:00 o la 13:00. Ostia, aquest és el complicat per a mi, ara per ara, i realment era el més prescindible de tots, ja que a vegades no començava a fumar després de dinar, encara que em fumés el cartró sencer després.

Ok, vaig a dinar a Begur. Demà, més.

Abans de marxar. M'he demanat una cosa que es diu quitòmetro, que no sé si és una tonteria o una cosa d'ex-fumadors talibans (us parlaré d'ells ben aviat, he descobert una gent que em provoca una barreja de risa descontrolada i por davant la natura humana extraordinaria) però et calcula els dies que portes sense fumar, les hores i els diners que t'has estalviat. Jo volia pintar el meu pis, potser dedico els diners abstractes a això, encara que de veritat no els tinc! Ciao bambini, ara sí.

Dijous 20 de gener - One week

Avui fa una setmana que no fumo!

hip hip hurra, hip hi hurra! paaaatri, paaatri! paaaatri!

Pues eso, 7 díes. Per celebrar-ho he fet els meus primers minuts d'exercici. Ja sé que hauria de fer 1 hora però noi, amb la meitat en tinc prou i de sobres. I confesso que només he caminat, ràpid, però he caminat. He intentat còrrer i de poc em caic desmaiada i vomitant enmig de la Ciutadella, a sobre d'un esportista o d'un gos. He decidit que m'ho pendria amb calma.

He penjat la foto al meu facebook. L’heu vist la foto? Sóc jo a la Ciutadella. Aquest porxo és al parc, i posa Acuarium, és brutal. Era un Acuarium abans de l'aparició del Maremagnum? Es va fer per la Expo? Misteris que vull averiguar!

Comentari sobre la vestimenta a l'hora de fer exercici: jo anava bastant mona amb el meu xandall negre que em vaig comprar a Lima, molt barato per cert, així conjuntada i amb les meves bambes noves, negres i blaves que trobo que em queden brutals. Algú dels col.legues esportistes amb els que m’he creuat van bastant bé vestit, amb alguna excepció memorable. Una noia tota de rosa, amb una cua, una altra també de negre però feia bastanta mala cara, un senyor tot guapo amb una samarreta i maies negres amb una ratlleta vermella, potser més aviat de ciclista, però bé. Però hi ha hagut un parell que m'han impactat: un senyor amb una gorra de llana embotida fins les orelles i una samarreta tota donada, fins els genolls (no era massa alt, però és clar!!) horrorós. I una que no s'ha tret el pijama. US HO JURO. Anava amb una pantalons vermells amb uns mini dàlmates amb un collaret, tot ple de mini dàlmates. BRUTAL.

Ara haig de treballar una mica, així que després, al vespre o demà un comento un article sobre els primers símptomes de deixar de fumar que indiquen que la salud del cos millora, i jo els tinc tots. També voldria parlar una mica sobre la paraula xandall que és una de les més estúpides que mai a la vida m'he topat. No trobeu?

Petons

Dimarts 18 de gener - Rebaixes

No em puc resistir a explicar-vos que dissabte, aprofitant que el Xavi i jo estavem sols, vam anar de rebaixes. El Xavi té una cosa bona en relació a les botigues: li encanta comprar, i sobretot roba, paga ell i encara que els diners surten del mateix lloc, jo faig veure que no va la cosa amb mi i que no m'entero. Quan anem a la caixa, jo surto a fora la botiga, i així tampoc sé el que em gasto. Total que sóc feliç. El puc arrossegar de botiga en botiga, mobilitza a les dependentes davant dels meus atacs de timidesa i les fa currar, una talla més o una menys. Odia les botigues barates i sempre anem a les més xules. Últimament, sembla que es cansa una mica, però dintre d'uns límits tolerables. La cosa que té dolenta és que pasteleja molt, opina, i manipula. Té certs punts retro, i em fa l'efecte que alguna vegada em veu vestida com la seva mare. Sort que jo tinc certa visió anorèxica de mi mateixa i em veig com una joveneta, com quan tenia 20 anys, i sóc capaç de comprar-me qualsevol cosa.

L'altre dia em vaig comprar, una jaqueta tipus tabardo curta de color blau que em queda de conya i que hauria de planxar, un vestit de punt negre amb cremallera, brutal, molt semblant als 1200 vestits negres que tinc, però més modern per la cremallera precisament. La dependenta em va dir que em quedaria de conya amb unes botes que jo havia vist a Muxart, però el Xavi va dir que ni hablar. Hauré d'anar jo sola, i enganyar-lo, que trista és la vida. També em vaig comprar una jaqueta grisa llarga, PRECIOSA, de Bimba&Lola, brutal, que com amb això de deixar de fumar, m'engreixi un sol gram ja no em podré posar. Les bambes nike per fer exercici i crec que res més. Em va faltar comprar camises i crec que uns pantalons negres. Sempre penso, ja els tens, no en necessites uns altres, però llavors, es que no hi ha manera derenovar vestuari.

El reis em van portar un bolso brutal, que té un conjunt de botes o sabates. El Xavi em va portar a la botiga per que mirés si en volia unes de conjunt. Craso error. Ell ja sap que jo vull les coses, però no vull saber quant costen, sóc una princesa. Total, que no me les vaig comprar i el Xavi em va dir que era tonta. No entén res. A mi em sembla una tonteria que els reis no haguessin afegit les sabates al regal. Només han de saber el meu número i a mi m'importa un bledo si em fan mal o no. Són d'aquelles sabates que no cal ni que et vagin bé, DONA IGUAL, són sabates per posseir, per afegir a la meva col·lecció de sabates . Això el Xavi no ho entén i li haig d'explicat tot. I encara espero que un dia d'aquests és presenti per sorpresa a casa amb un parell: si algú li vol comentar, així com de passada, tinc el número 38 (37,5 millor si el fan) NO VULL LA BAMBA (que és la que li agrada a ell i ho entendrà ràpid), vull la bota o la de sivella. Per si de cas.

6 dies sense fumar.

17 de gener, Quasi al vespre - Pipes i la resposta adequada

Doncs aquesta tarda, després de rebre un parell de notícies fastigoses, d'aquestes que l’Eva i jo hem batejat alguna cosa com, les alegries de la vida, o sigui, un parell de marrons o pollos de cuidado que et fastiguegen la tarda, he sortit per anar a buscar al Marçal i m'he comprat un paquet de pipes. M'havia jurat obrir-lo a casa, però ho he fet mentre m'esperava, això sí, recolzada a la paperera del costat del semàfor, que és on espero que arribi l'autocar (nota del traductor). En fin, que jo tinc una mania una mica pallà, és que m'encanta escoltar conversacions alienes, i si puc opinar, osti, doncs m'alegren el dia, i així, després dels disgustos laborals, encara podria tenir una alegria. Confesso que algunes vegades preferia anar amb bus que amb la moto, només per seure darrere de gent que parlava entre elles, i per exemple, un deia, "tinc un secret, però no li pots dir a ningú", osti, demasié pal cuerpo, jo era capaç de variar la meva parada del bus, només per seguir la conversa. M'encaaaanta. Doncs res, que menjar pipes aturada et permet sentir converses, minis potser, però alguna enganxes. El tema és que em moria de ganes d'explicar-li la meva vida algú, quan una parella de poc traspassa en vermell amb el seu fill en un cotxet, i es he hagut d'avisar, "tios, que això és una sortida de la ronda del Litoral, que els cotxes van follats", i he pogut parlar una miqueta. I tot això ho explico perquè a ells no els hi he dit que havia deixat de fumar, la cosa anava més, “uix, gracias, como todo el mundo pasaba”, i és clar, no hi ha hagut ocasió.

No, avui només li he dit a la monitora de l'autocar del Marçal i al conductor de l'autocar, que m'ha dit "yo también" pues vaya.

La pregunta que em ronda és, si algú em diu, "tens foc?" jo que he de dir "no, estic deixant de fumar"; o "no, jo no fumo", què en penseu?

El Xavi s'ha oblidat un got ple de "colilles" al balcó de l'estudi, he sortit per parlar-hi per telèfon, i ho he vist. En fi, sort que li havia prohibit fumar a casa.

He sopat cols de brusseles i truita, després pinya. La merda és que m'he menjat un quilo de pipes. (Boníssimes, les pelem, i ens les mengen de vint i pico en vint i pico de cop, el Marçal diu que fa l'aspirador). Per compensar, el Marçal i jo hem fet uns balls amb la wii dance, bastant xulos. A veure si demà vaig al gimnàs. Voldria comprar aigua de vichy però la nena del super on valen 1,08€ va ser el blanc de la meva ira l'altre dia, i és clar, ara no puc tornar, almenys en uns dies. No era jo, era la manca de nicotina la que parlava, però és clar, a ella que li explico.

Un dia us explicaré la llista de llocs on no puc anar a causa del meu mal geni. Però ara no. Abans de dormir m’haig d’enrecordar de treure’m el xiclet de la boca, vaig llegir quan era petita que te’l podies empassar adormida i s’enganxava a les parets del coll i et mories ofegat. Bona nit.