menjar i el meu nòvio

Seguim amb el tema del menjar i que consti que ja vaig avisar que la cosa aniria així, i si us cansa el tema només heu de tancar el blog i andando. De tota manera, a sota parlo de nòvios i de guapos, així que si us interessa el tema només heu de saltar-vos un parell de paràgrafs.

El tema és que tinc una gana i una ansietat que em menjaria una vaca cada vint minuts. No és només la gana, és tenir ganes de menjar a cada moment. I no sé si menjo massa o no, crec que menjo desordenadament. He navegat per veure això de la hipnosi i realment és tot un món nou i trepidant que exploraré.

 El principi de tot radica en que, efectivament, per mi és possible deixar de fumar (encara que vull fer unes acotacions respecte a unes coses que em passen) que deixar de menjar, i que per això sí que hauré de demanar ajut. És increïble, però així és. L'acte de no agafar un cigarro i de decidir no fumar-lo és racional, tot el contrari de l'acte absolutament irracional d'obrir la nevera i endrapar.

Ahir vaig anar a sopar amb unes amigues a un lloc impressionant, un lloc de tapes, al Raval, de tota la vida que em van encantar. Vam beure com a cosacas i després vam anar al Marsella que no feia anys ni res que no hi anava, apa les nits memorables del Marsella, doncs estava igual però amb 30 anys més, o sigui, tota la pintura caient-se, quin bar més guai. Les meves amigues i jo semblavem les mares de tota la concurrència és clar, però nosaltres encantades de la vida fotent-nos el gintonic.

Després, que va haver un després, vam anar al Sifó, que jo crec que és nou, i havia un cambrer moníssim que va lligar amb una de les meves amigues, que li va dir, i dónde va la gente después (nota aclaratòria, es que tancaven a les 2:30, com pot ser? M'heu de dir llocs asequibles de preu i que tanquin a les 5 cony) i li va dir, los chicos a una disco y las chicas a mi casa. Per pixar-se. Que mono.

I al final vaig anar a saludar al meu nòvio (amb el permís del Xavi) que ja us explicaré més tard coses d'ell, però ja us avanço que és guapíssim i moooolt més jove que jo. Ahir em va ensenyar unes fotos i jo li dic, es tu novia? així, com qui no vol la cosa, ja que em moro de ganes de saber si té nòvia i qui és, m'estic liant. Aquest noi és cambrer del bar on va el Xavi generalment i jo ocasionalment. Tenia una nòvia i la va deixar aquest estiu, pel que vaig deduïr ja que ell i el Xavi estan tota l'estona parlant i després el Xavi o no s'enrecorda o no m'ho vol dir per enveja podrida o ni escolta i l'importa un bledo, total que no ho sé segur i em fa una mica de cosa preguntar-li (al guapo). Llavors a les fotos sortia una menor d'edat que treballa amb ell i que no té ni tetes ni res, i espero que no sigui la seva nòvia, francament, perquè em decepcionaria. Però és clar, jo li perdono tot.

Bé, marxo que tinc una reunió.